Presentació

L’abat Escarré, defensor de la identitat catalana i la justícia social

En uns moments que la democràcia sembla desgastada i puja el risc del populisme, volem retre homenatge als valors que ens va deixar Aureli Maria Escarré durant els vint anys que va ser abat de Montserrat. Principis com els de llibertat, dignitat, equitat i  justícia són valors que estan a la base de l’obra de l’abat.

L’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) ha impulsat la commemoració del 50è aniversari de les Declaracions de l’abat de Montserrat  a Le Monde, publicades pel rotatiu francès el 14-11-1963, quan n’era cap d’internacional André Fontaine, exdirector de Le Monde i Menció Honorífica de l’APEC l’any 2012.  

Des de l’Església, Escarré va alçar la veu contra la dictadura de Franco en defensa del catalanisme i la justícia social.

Aquest és un homenatge a totes i tots els periodistes -hi havia poques dones als mitjans de comunicació aleshores- que van treballar, a principis dels seixanta, sota les dures condicions que imposava el Ministerio de Información y Turismo que es van concretar en una temible Llei Fraga que imposava la censura prèvia. Aleshores  la premsa estrangera era l’altaveu de l’oposició al règim franquista, i molt especialment Le Monde i el seu corresponsal a Madrid, José Antonio Novais. A Catalunya, Josep Benet i Albert Manent el van contactar per publicar al rotatiu francès  l’entrevista amb l’abat titulada “Le régime espagnol se dit chrétien mais n’obeit pas aux principes de base du christianisme”. Novais va rebre el premi Francisco Cerecedo de l’APE en la seva tercera edició.

La vida de l’abat Escarré fou complexa i per a l’APEC la seva significació històrica va més enllà del fet religiós.  Molts no coneixen la seva història però l’abat és  vist com un lluitador per la justícia social i els drets individuals i col·lectius a l’estil de Luther King. L’abat Escarré era un demòcrata que va evolucionar  com tants altres  des del 39 fins que va haver d’abandonar Catalunya per viure en un  l’exili forçat a Viboldone, Itàlia. Ell va  lluitar per la llibertat d’expressió, per la llibertat de consciència i d’opinió com a essència de les grans llibertats humanes. I va triar el periodisme per denunciar  al món la situació que es vivia a Catalunya i a Espanya. Sabem, per testimonis i per la documentació estudiada fins ara pels historiadors, que l’actitud de l’abat Escarré va molestar al Vaticà, al règim franquista  i a una part de la comunitat de Montserrat que no veia amb bons ulls els seus posicionaments polítics. Escarré estava en sintonia amb el Sant Pare Joan XXIII  i la seva encíclica “Pau a la terra”.  El seu objectiu era treballar en defensa de la identitat catalana, la justícia social i la reconciliació, entre vencedors i vençuts, de la mà de la nova Europa que havia nascut només sis anys abans.


Teresa Carreras
Presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC)