L’abat Escarré, defensor de la identitat catalana i la
justícia social
En uns moments
que la democràcia sembla desgastada i puja el risc del populisme, volem retre
homenatge als valors que ens va deixar Aureli Maria Escarré durant els vint
anys que va ser abat de Montserrat. Principis com els de llibertat, dignitat, equitat
i justícia són valors que estan a la
base de l’obra de l’abat.
L’Associació de
Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) ha impulsat la commemoració del 50è
aniversari de les Declaracions de l’abat de Montserrat a Le
Monde, publicades pel rotatiu francès el 14-11-1963, quan n’era cap
d’internacional André Fontaine, exdirector de Le Monde i Menció Honorífica de l’APEC l’any 2012.
Des de
l’Església, Escarré va alçar la veu contra la dictadura de Franco en defensa
del catalanisme i la justícia social.
Aquest és un
homenatge a totes i tots els periodistes -hi havia poques dones als mitjans de
comunicació aleshores- que van treballar, a principis dels seixanta, sota les
dures condicions que imposava el Ministerio de Información y Turismo que es van
concretar en una temible Llei Fraga que imposava la censura prèvia. Aleshores la premsa estrangera era l’altaveu de
l’oposició al règim franquista, i molt especialment Le Monde i el seu corresponsal a Madrid, José Antonio Novais. A
Catalunya, Josep Benet i Albert Manent el van contactar per publicar al rotatiu
francès l’entrevista amb l’abat titulada
“Le régime espagnol se dit chrétien mais n’obeit pas aux principes de base du
christianisme”. Novais va rebre el premi Francisco Cerecedo de l’APE en la seva
tercera edició.
La vida de
l’abat Escarré fou complexa i per a l’APEC la seva significació històrica va
més enllà del fet religiós. Molts no coneixen
la seva història però l’abat és vist com
un lluitador per la justícia social i els drets individuals i col·lectius a
l’estil de Luther King. L’abat Escarré era un demòcrata que va evolucionar com tants altres des del 39 fins que va haver d’abandonar
Catalunya per viure en un l’exili forçat
a Viboldone, Itàlia. Ell va lluitar per
la llibertat d’expressió, per la llibertat de consciència i d’opinió com a
essència de les grans llibertats humanes. I va triar el periodisme per
denunciar al món la situació que es vivia
a Catalunya i a Espanya. Sabem, per testimonis i per la documentació estudiada fins
ara pels historiadors, que l’actitud de l’abat Escarré va molestar al Vaticà,
al règim franquista i a una part de la
comunitat de Montserrat que no veia amb bons ulls els seus posicionaments
polítics. Escarré estava en sintonia amb el Sant Pare Joan XXIII i la seva encíclica “Pau a la terra”. El seu objectiu era treballar en defensa de
la identitat catalana, la justícia social i la reconciliació, entre
vencedors i vençuts, de la mà de la nova Europa que havia nascut només sis anys
abans.
Teresa Carreras
Presidenta de
l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC)
