diumenge, 21 de setembre de 2014

"La premsa estrangera era un dels forats negres del franquisme”

Això ho ha dit Antonio Franco, exdirector de El Periódico que va fer la conferència inaugural al Col·legi de Periodistes de la Catalunya-Central (CPC), a Manresa. Hi van intervenir també el Pare Pius Tragan, monjo de Montserrat i la comissària de la Commemoració, Teresa Carreras, presidenta de l’APEC.


El periodista Antonio Franco va parlar de la repressió informativa de la dictadura a la conferència de l’exposició sobre les declaracions de l’abat Escarré a Le Monde contra el règim, fa 50 anys. L'exposició es pot visitar fins el 31 d'octubre

Una entrevista publicada a la portada de Le Monde, el 14 de novembre del 1963, va aconseguir sacsejar el règim franquista espanyol en un període d’estricte censura informativa imposada pel ministre Manuel Fraga. L’exposició que es va inaugurar ahir al vespre a la seu de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Plana de l’Om, 6, de Manresa) relata com el corresponsal a Madrid del diari francès Le Monde, José Antonio Novais, va esdevenir un altaveu del sector crític amb el règim franquista.

En concret, l’exposició, organitzada per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ( APEC) se centra en l’entrevista que li va fer el periodista a l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en la qual atacava directament els valors de Franco. “El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix els principis bàsics del cristianisme”, recollia el titular del diari.

La presidenta de l’APEC, Teresa Carreras, el pare Pius-Ramon Tragan -monjo de Montserrat i persona propera a Escarré- i el periodista Antonio Franco van parlar ahir al vespre del triangle periodisme, església i dictadura. L’acte fou presentat pel president de la Demarcació Catalunya Central, Gonçal Mazcuñán. Durant la seva intervenció, Franco va enviar un missatge a les noves generacions de professionals perquè mirin el passat que “és on es troben les claus per entendre el present històric”. Franco va recordar la censura informativa amb la qual es treballava durant els anys seixanta i la importància que tenia la premsa i la ràdio de fora perquè “la premsa estrangera era un dels forats negres que tenia el control de la informació”.

Novais mai va estar excessivament content d’aquella entrevista perquè estrictament no ho va ser. L’abat i Novais es van tancar, tots dos sols, en una habitació del monestir i el periodista en comptes de formular preguntes va prendre notes d’un discurs desordenat d’Escarré però amb un missatge clar en contra de la dictadura de Franco. La notícia la va escriure sota supervisió al mateix monestir i el cap d’Internacional del diari francès d'aleshores, André Fontaine, li va donar llum verda.

Carreras va recordar ahir que Fontaine, que va rebre la Menció Honorífica de l’APEC el 2012, va prendre una decisió important: “atrevir-se a publicar la bomba que tenia entre les mans”. Per a Carreras la vida d’Escarré fou complexa i la seva significació històrica va més enllà de fet religiós.

El Pare Pius, per la seva banda, va repassar la trajectòria d’Escarré. D’ell va dir que molts el catalogaven de persona autoritària i severa. Al seu entendre, era “un home de tradició, però conscient del present que vivia” i amb la mirada posada a Europa i ens els valors democràtiques i de llibertat que s’hi albiraven. El religiós va recordar que Escarré va ser cessat com a abat i forçat a l’exili perquè se l’acusava de formar els monjos joves en una mentalitat més oberta i perquè la seva posició política havia posat en un compromís diplomàtic al Vaticà. Com a exemple del seu compromís amb el país, el Pare Pius va recordar una conversa que va tenir l’abat Escarré amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria Porcioles. L’alcalde li va dir: “la qüestió del català és cosa morta”. I l’abat li va respondre: “vostè i jo morirem, però el català persistirà”.

L’exposició "Premsa i dictadura: L'abat Escarré a Le Monde" es pot visitar fins el 31 d’octubre de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 i de 18.00 a 20.00, excepte els dijous a la tarda. Tota la informació sobre la mostra, el diari Le Monde original i la traducció de l'entrevista, es pot consultar en aquest enllaç.






Text i fotos Anna Vilajosana

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada