diumenge, 21 de setembre de 2014

"La premsa estrangera era un dels forats negres del franquisme”

Això ho ha dit Antonio Franco, exdirector de El Periódico que va fer la conferència inaugural al Col·legi de Periodistes de la Catalunya-Central (CPC), a Manresa. Hi van intervenir també el Pare Pius Tragan, monjo de Montserrat i la comissària de la Commemoració, Teresa Carreras, presidenta de l’APEC.


El periodista Antonio Franco va parlar de la repressió informativa de la dictadura a la conferència de l’exposició sobre les declaracions de l’abat Escarré a Le Monde contra el règim, fa 50 anys. L'exposició es pot visitar fins el 31 d'octubre

Una entrevista publicada a la portada de Le Monde, el 14 de novembre del 1963, va aconseguir sacsejar el règim franquista espanyol en un període d’estricte censura informativa imposada pel ministre Manuel Fraga. L’exposició que es va inaugurar ahir al vespre a la seu de la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Plana de l’Om, 6, de Manresa) relata com el corresponsal a Madrid del diari francès Le Monde, José Antonio Novais, va esdevenir un altaveu del sector crític amb el règim franquista.

En concret, l’exposició, organitzada per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya ( APEC) se centra en l’entrevista que li va fer el periodista a l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en la qual atacava directament els valors de Franco. “El règim espanyol es diu cristià, però no obeeix els principis bàsics del cristianisme”, recollia el titular del diari.

La presidenta de l’APEC, Teresa Carreras, el pare Pius-Ramon Tragan -monjo de Montserrat i persona propera a Escarré- i el periodista Antonio Franco van parlar ahir al vespre del triangle periodisme, església i dictadura. L’acte fou presentat pel president de la Demarcació Catalunya Central, Gonçal Mazcuñán. Durant la seva intervenció, Franco va enviar un missatge a les noves generacions de professionals perquè mirin el passat que “és on es troben les claus per entendre el present històric”. Franco va recordar la censura informativa amb la qual es treballava durant els anys seixanta i la importància que tenia la premsa i la ràdio de fora perquè “la premsa estrangera era un dels forats negres que tenia el control de la informació”.

Novais mai va estar excessivament content d’aquella entrevista perquè estrictament no ho va ser. L’abat i Novais es van tancar, tots dos sols, en una habitació del monestir i el periodista en comptes de formular preguntes va prendre notes d’un discurs desordenat d’Escarré però amb un missatge clar en contra de la dictadura de Franco. La notícia la va escriure sota supervisió al mateix monestir i el cap d’Internacional del diari francès d'aleshores, André Fontaine, li va donar llum verda.

Carreras va recordar ahir que Fontaine, que va rebre la Menció Honorífica de l’APEC el 2012, va prendre una decisió important: “atrevir-se a publicar la bomba que tenia entre les mans”. Per a Carreras la vida d’Escarré fou complexa i la seva significació històrica va més enllà de fet religiós.

El Pare Pius, per la seva banda, va repassar la trajectòria d’Escarré. D’ell va dir que molts el catalogaven de persona autoritària i severa. Al seu entendre, era “un home de tradició, però conscient del present que vivia” i amb la mirada posada a Europa i ens els valors democràtiques i de llibertat que s’hi albiraven. El religiós va recordar que Escarré va ser cessat com a abat i forçat a l’exili perquè se l’acusava de formar els monjos joves en una mentalitat més oberta i perquè la seva posició política havia posat en un compromís diplomàtic al Vaticà. Com a exemple del seu compromís amb el país, el Pare Pius va recordar una conversa que va tenir l’abat Escarré amb l’alcalde de Barcelona, Josep Maria Porcioles. L’alcalde li va dir: “la qüestió del català és cosa morta”. I l’abat li va respondre: “vostè i jo morirem, però el català persistirà”.

L’exposició "Premsa i dictadura: L'abat Escarré a Le Monde" es pot visitar fins el 31 d’octubre de dilluns a divendres, de 9.30 a 13.30 i de 18.00 a 20.00, excepte els dijous a la tarda. Tota la informació sobre la mostra, el diari Le Monde original i la traducció de l'entrevista, es pot consultar en aquest enllaç.






Text i fotos Anna Vilajosana

diumenge, 14 de setembre de 2014

El 18 de setembre Manresa acull l'exposició 'Premsa i dictadura: l'abat Escarré a 'Le Monde'


El 18 de setembre tindrà lloc la inauguració de l'exposició 'Premsa i dictadura: l'abat Escarré a Le Monde', a la seu de la demarcació Catalunya central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A les 20 hores hi participaran Antonio Franco, periodista que pronunciarà la conferència inaugural; Teresa Carreras, presidenta de l'APEC i comissària de l'exposició, i Pare Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat.

La seu de la demarcació Catalunya central del Col·legi de Periodistes de Catalunya és a Plana de l'Om, 6, 1a planta, Manresa. Entrada lliure.
Aquest acte s'emmarca dins de les activitats de difusió de la commemoració dels 50 anys de les declaracions de l'abat Escarré al diari Le Monde.




dilluns, 1 de setembre de 2014

En 1963, l'abbé Escarré s'élève contre Franco

Le Monde | 22.08.2014 à 08h26 • Mis à jour le 22.08.2014 à 08h33 | Par Jean-Claude Marre




La 46e université catalane d'été (UCE) de Prades (Pyrénées-Orientales) a rendu, dimanche 17 août, dans le cloître de Saint-Michel-de-Cuxa, à Codalet, un hommage simple, fort et émouvant à l'abbé Auréli Escarré, prieur de 1946 à 1968 du monastère de Montserrat, près de Barcelone.

C'est à Montserrat, lieu symbolique de l'identité catalane et de pèlerinage pour tous les Espagnols, que José Antonio Novaïs, correspondant du Monde à Madrid, avait recueilli les propos de l'abbé, publiés le 14 novembre 1963 à la « une » du Monde. Pour la première fois, un représentant important de l'Eglise y affirmait son opposition au pouvoir en place : « Le régime espagnol se dit chrétien, mais n'obéit pas aux principes de base du christianisme », déclarait l'abbé.

A l'époque, Le Monde, interdit par la censure franquiste, ne fut pas distribué en Espagne, mais une traduction de l'article en catalan, réalisée par des opposants exilés et transportée clandestinement de Perpignan, fut diffusée à près de 40 000 exemplaires en Catalogne. A l'étranger aussi, les déclarations d'Escarré avaient eu un retentissement considérable avant que, quelques mois plus tard, plus de quatre cents prêtres catalans adressent une lettre collective à leur hiérarchie pour dénoncer les liens trop étroits entre le clergé espagnol et la dictature franquiste.

« UN HOMME DE PRINCIPES »

L'exposition sur le 50e anniversaire de ces déclarations – conçue en 2013 par l'association des journalistes européens de Catalogne, et déjà largement présentée au sud des Pyrénées – a pris une dimension singulière dans le monastère de Saint-Michel-de-Cuxa. Les moines bénédictins venus de Montserrat y avaient accueilli nombre d'exilés poursuivis par le régime franquiste avant qu'intellectuels et hommes politiques catalans y préparent les conditions du rétablissement de la Généralité de Catalogne. C'est à Prades aussi que le violoncelliste Pablo Casals, fuyant l'arrivée du fascisme, avait trouvé refuge en 1939, et qu'il avait créé, dans les années 1950, un festival de musique réputé.

« L'abbé Escarré a posé une pierre importante dans la construction de la Catalogne. Les Catalans auront le 9 novembre prochain à travers la consultation sur l'indépendance la possibilité d'effacer trois cents ans de confiscation, par les Espagnols et les Français, de la nation catalane », a dit Ramon Gual, un des organisateurs de l'UCE, lui-même fils d'exilé. Selon l'abbé Marco Riba, actuel prieur de Saint-Michel-de-Cuxa, Escarré « homme d'Eglise défenseur des droits des personnes et des peuples » serait aujourd'hui encore « du côté des droits de son pays ».

Jean-Claude Marre
Journaliste au Monde