dimarts, 15 d’abril de 2014

S’ha mort l’escriptor i historiador Albert Manent que fou un dels impulsors de les Declaracions de l’abat Escarré a Le Monde el 14-11-1963

Va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 201

 Albert Manent, juntament amb Josep Benet i Josep Maria Macip van anar fins a Montserrat acompanyant al corresponsal de Le Monde a Madrid, José Antonio Novais, que anava a entrevistar a l’abat Escarré. L’entrevista havia estat organitzada per Albert Manent i Josep Benet.

“El pare abat va fer una evolució des d’una actitud conservadora, moderada de no topar amb el règim fins a adonar-se que allò era un règim absolutament injust. - va declarar Albert Manent en la seva darrera entrevista concedida per a l’elaboració del documental “Abat Escarré.50 anys de Memòria El ressò de les declaracions a Le Monde 14-11-1963” produït per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i estrenat amb motiu dels actes que s’estan celebrant per Commemorar el 50è aniversari d’aquella efemèride.

“Aquelles declaracions- recorda Manent en el documental de Memòria Històrica- van ser una bofetada pública per tal de desemmascarar les seves “triquiñuelas”-com diuen en castellà-, la farsa d’un règim que es deia catòlic i que es passava per allà on volia quan li molestaven les declaracions d’algun eclesiàstic”. Albert Manent va ser molt conscient que el seu testimoni era fonamental per guardar la memòria històrica d’aquell fet esencial de principis dels seixanta del segle passat i va felicitar a la Comissió Escarré-APEC per la iniciativa del commemorar el 50è aniversari de les Declaracions.

Albert Manent i Segimon va néixer a Premià de Dalt (Maresme) el 23 de setembre del 1930 i ha mort el 14 d’abril del 2014. Tenia 83 anys. Era fill de Marià Manent i Cisa (1898-1988), també escriptor. Va ser guardonat l’any 1985 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes reconeixement que el seu fill també va rebre el 2011.

Aquesta tarda de dimarts s’ha obert la capella ardent al Tanatori de la Ronda de Dalt i demà a 2/4 d’onze del matí es farà el funeral.

Albert Manent va destacar pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes sobre tot durant el règim franquista. Va ocupar càrrecs de responsabilitat a la Generalitat, en el Departament de Cultura Del primer govern de Jordi Pujol, que va dirigir Max Cahner.

De jove havia militat en el moviment universitari catalanista: va ser redactor de la revista cultural clandestina i universitària Curial i el 1949 va participar en la publicació d'una 'Antologia Poètica Universitària'. Va intervenir activament en la resistència contra el franquisme; fou un dels fundadors de Serra d'Or i, més endavant, amb Josep Benet, va ser un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de París. Va publicar una cinquantena de llibres, més de mil articles en diaris i uns quatre-cents articles en revistes especialitzades. Entre el 1980 i el 1988 fou director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aleshores dirigit per Max Cahner.

Del 2000 al 2001 va ser director del Centre d'Història Contemporània i president de la Fundació Salvador Vives Casajuana. Així mateix, va presidir la Societat d'Onomàstica des que es va fundar, el 1980, fins al 2010. Va col•laborar en diversos mitjans de premsa escrita, especialment Serra d'Or, Avui i nombroses capçaleres de la premsa local i comarcal. És considerat un important coneixedor del Noucentisme català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada