divendres, 7 de març de 2014

Els meus records del pare Abat Escarré

Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya des de l’any 1953, al començament dels meus estudis universitaris, moltes vegades havia trobat acollida en jornades de reflexió a l’hostatgeria del Monestir de Montserrat, dirigida aleshores pel pare Miquel Estradé.

En assistir a la missa conventual. sempre m’impactava la solemnitat dels gestos del pare abat Escarré, fent voleiar la seva casulla d’amplis plecs, tant diferent de les utilitzades a les esglésies de l’època. Semblava un Papa del Renaixement .

Quan van succeir els fets del Palau de la Música Catalana, a l’any 1960, a les 48 hores de la meva detenció, em van deixar anar després d’un brutal pallissa. En arribar la informació, als pocs dies, que ens volien tornar a detenir vam buscar refugi en l’hospitalitat del Monestir.

A l’hora del dinar, asseguts a la taula dels hostes al costat del pare Abat, en el refetor dels monjos, aquest adreçant-se a la Comunitat va dir: “No els hi preguntarem qui son i d’on venen però els acollirem fraternalment”.

Les seves declaracions al diari Le Monde l’any 1963 varen suposar l’enfonsament de l’esquema que el nacionalcatolicisme franquista havia construït i l’emergència, amb veu pròpia, de l’Església a Catalunya. La ràbia que això va produir en els àmbits franquistes va ser enorme.

Una mostra d’això la vaig viure a les festes d’aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat presidides pel cardenal Tisserant.

Després dels oficis, ballaven sardanes a la plaça, quan un escamot amb el crit de “Viva Cristo Rei” va començar a apallissar-los.

La nostra reacció va ser cridar insistentment “Pare Abat”, que va sortit als pocs moments al balcó del Monestir, acompanyat del cardenal, davant dels quals els assaltants es retiraren amb crits i imprecacions.

Abans de marxar cap a Itàlia en el seu exili, els joves d’Unió vam voler despedir -nos d’ell, visitant-lo a la casa de la Tecla Sala, a Barcelona, on ens va rebre cordialment.Va ser la darrera trobada, abans del seu multitudinari enterrament a Montserrat

Llibert Cuatrecasas
Advocat i economista .Diputat a Corts Generals de 1979 a 1992, representant la Minoria Catalana al Consell d’Europa.
President del seu Congrés d’Autoritats Regionals i Locals en el bienni de l’any 2000.
President de l‘Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (Fundació d’Unió Democràtica de Catalunya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada