diumenge, 23 de març de 2014

Els joves, lluny del nacionalcatolicisme

Aureli M. Escarré, abat de Montserrat (1908-1968). Església, política i mitjans de comunicació. “El règim espanyol és diu cristià però no obeeix als principis bàsics del cristianisme és el títol de l’entrevista que l’abat Escarrè va concedir a “Le Monde (14 de novembre 1963). Les declaracions es produïren durant ‘esperançador concili Vaticà II i fou un cop dur al règim nacional catòlic franquista. Qui era Escarrè? Per què tingueren impacte les seves declaracions? Quin paper juguen avui els mitjans de comunicació? Quina missió té l’Església en la societat?

Aquest és el plantejament d’un dels tallers de les jornades per a monitors organitzades en un cap de setmana de finals de març d'enguany a La Conreria per la Fundació Pere Tarrés. Els joves participants en aquest taller –com l’Aleix, el Bernat, el Carles, el Josep, la Queralt...- estan molt lluny del franquisme, del nacionalcatolicisme, del fonamentalisme religiós, del dogmatisme catòlic. La figura i el missatge de Jesús els hi resulta impactant, sense la els muntatges eclesiàstics. Dediquen part del seu temps als altres. Als més menuts de Mataró i Caldes de Montbui, als gitanos de Badalona. El familiar d’un d’aquests joves confessa: “És molt, molt maco. Un nano amb principis i valors”.

Aquests joves, al menys els vinculats a la Fundació Pere Tarrés, estan compromesos sense hipoteques ni por en l’avui eclesial i del país. Saben que en el seu ara i aquí és construeix el present i el futur personal i comunitari, i que el present és fruit del passat. Un dels esdeveniments de la història del seu país es l’entrevista de l’abat Escarrè a “Le Monde”. En el taller es tractava de veure si qüestions de fa 50 anys, tractades en l’entrevista a Escarré, continuen plantejades actualment. Temàtiques com la democràcia, la relació entre Espanya i Catalunya, els mitjans de comunicació, la missió de l’Església. La resposta dels joves és afirmativa, encara que les circumstàncies són unes altres. Segueixen algunes de les seves consideracions.

Democràcia. La democràcia és sempre un sistema millor i més humà que una dictadura. Però hi ha aspectes millorables en la democràcia com els que fan referència a la corrupció, la manca de respecte a l’adversari, el divorci entre la classe política i la ciutadania, els impediments per votar sobre el futur del propi país.

Espanya/Catalunya. Per què no admetre que entre una Espanya sobirana i una Catalunya sobirana hi hauria al segle XXI una relació més lliure, solidària, fraternal i eficaç?

Mitjans de Comunicació. L’impacte de les declaracions de l’abat Escarré a “Le Monde” demostra dues coses. La primera és que un homei una dona d’Església són escoltats per la gent, sigui o no creient, si parla un llenguatge entenedor i significatiu. La segona és la necessitat de que els lectors, els oïdors, els televidents i els internautes sàpiguen llegir els diaris, escoltar la ràdio, veure la televisió i navegar per internet d’una manera intel•ligent i crítica. A més, les xarxes socials trenquen avui el monopoli i l’hegemonia dels grans mitjans de comunicació. Per exemple, twitter és llibertat, però també es córrer el risc d’engany, banalitat, superficialitat. Cal saber navegar amb criteri i responsabilitat.

L’Església. La missió de l’Església és transmetre l’Evangeli de Jesús. Aqueta transmissió implica una acció cívica i l’aplicació de la Doctrina Social de l’Església. Aquesta doctrina defensa els drets de les persones i dels pobles. És inacceptable que la Conferència Episcopal Espanyola prediqui la unitat d’Espanya com valor moral. Al contrari, un catòlic català pot ser bon catòlic i, alhora, sobiranista democràtic i pacífic.

Oriol Domingo
Periodista autor del bloc "In saecula saeculorum" de Catalunyareligió.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada