divendres, 14 de març de 2014

Alumnes d’història i comunicació de la UAB fan treballs acadèmics sobre les declaracions de l’abat Escarré a “LE MONDE”

L’Exposició PREMSA I DICTADURA : L’ABAT ESCARRÉ A LE MONDE va ser inaugurada a la UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (UAB) , el 13 de març de 2014, a la seva Sala d’exposicions, de l’edifici de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General.

Aquesta exposició confeccionada per la Comissió Escarré i l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) amb col•laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, instal•lada actualment en aquesta universitat és amb motiu del 50è aniversari de les Declaracions que l’abat de Montserrat Aureli M. Escarré va fer al mundialment reconegut diari Le Monde al novembre de 1963, en plena època franquista. En aquestes declaracions l’abat denunciava el règim que sofria l’Estat espanyol, el qual pretenia ser cristià i en canvi conculcava els principis del cristianisme i dels drets humans.

L’esmentada exposició abans d’exhibir-se a la UAB ja s’ha exhibit al Col•legi de Periodistes de Barcelona i al Palau Robert de la mateixa ciutat. Però en aquesta exhibició a la UAB ha estat ampliada amb l’addició de dos plafons de marcat caràcter històric.

En l’acte de la inauguració Laia Massana, en nom de l’APEC va donar la benvinguda als assistents i va explicar el motiu i el perquè de l’exposició. A continuació l’advocat i historiador Josep Cruanyes va fer un interessant relat sobre l’espionatge que el règim franquista va exercir sobre la comunitat de Montserrat i especialment del seu abat, Aureli M. Escarré. Ens va comunicar que l’exercien tres entitats alhora: la Guardia Civil destinada al terreny montserratí, la Brigada Social de la Policia Nacional i la Falange Española. Els documents en què es basa l’advocat historiador pertanyen als arxius de Governació Civil de l’època i d’altres entitats governamentals del règim franquista. Entre altres coses, va fer saber que l’espionatge comença a ser especialment intens a partir de l’any 1956. El motiu és que, essent el 75è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat Patrona de Catalunya, el monestir va celebrar diversos actes i promoure diverses obres com La Corona Literària a la Mare de Déu. En aquesta corona van intervenir tota mena d’escriptors catalans, alguns exiliats a l’estranger i d’altres contraris al règim i fins alguns d’ateus. Aquest fet va esverar molt el règim i va desencadenar un espionatge rigorós i exhaustiu de la persona de l’abat i de tots els seus moviments i actuacions. No cal dir que també afectava els monjos que col•laboraven especialment amb ell i es relacionaven amb els grups sospitosos per la seva desafecció al règim. Els comunicats policíacs dirigits a les autoritats pertinents són especialment extensos quan relaten les manifestacions de denúncia del règim, que feia l’abat en les homilies pronunciades en certes festivitats en què oficiava la missa pontifical. Va fer notar que la notificació d’activitats molt privades de l’abat i dels monjos considerats políticament perillosos, fa pensar que les autoritats del règim comptaven amb confidents molt pròxims a la comunitat, si no del seu interior mateix. Va manifestar també que tot aquest espionatge s’intensifica enormement amb motiu de les Declaracions a Le Monde, que commemora l’exposició que s’inaugurava, i tota l’època posterior fins a la seva mort. És molt curiós, deia, que el contingut d’aquests documents policíacs vaticinen fets que succeirien realment, com l’elecció d’un altre abat i l’exili de l’abat Escarré com a conseqüència de la pressió del govern espanyol sobre el Vaticà.

fDesprés de l’historiador Cruanyes prengué la paraula el prestigiós catedràtic d’Història Contemporània, Borja de Riquer. El qual va fer una erudita exposició de l’escenari social i polític de tota l’època franquista i especialment del període de temps corresponent a l’abadiat de l’abat Escarré. Va tractar amb particular insistència del fet tan excepcional internacionalment parlant com és el Concordat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, vestigi d’un cesaropapisme propi del nacionalcatolicismo especialment vigent a l’època franquista. Paradoxalment, però, l’existència d’aquest concordat va concedir una certa impunitat a l’Església i va permetre que aquelles minories eclesiàstiques crítiques amb el règim, entre elles Montserrat, el poguessin invocar per emparar actuacions i fins i tot entitats (per exemple els escoltes) mal vistos pel règim. Per contra lligava massa l’Església a l’Estat. Va exposar el cas del papa Pau VI, que quan era l’arquebisbe Montini de Milà va intercedir, amb èxit, per evitar l’execució de l’anarquista Jordi Conill. I que, en canvi, quan va ser papa va quedar molt lligat a la Cúria romana, especialment favorable al règim franquista, i no va intercedir ni en el cas de l’abat Escarré, ni en les execucions posteriors que va cometre en Franco.

Va parlar també del gran ressò internacional que varen tenir les declaracions de l’abat, sobretot perquè varen ser fetes en un diari tan prestigiós com era aleshores Le Monde. Els alumnes del professor Borja de Riquer faran un treball acadèmic sobre la contextualització història d’aquesta famosa entrevista publicada a la portada de Le Monde, el 14-11-1963.

Finalment Carme Ferré, doctora en Comunicació que ha estudiat especialment la revista Serra d’Or, ens va fer una breu però molt interessant dissertació sobre l’origen i curs d’aquesta revista durant l’etapa de l’abadiat Escarré. Va recordar que una revista que havia començat com un òrgan intern de la coral dels treballadors de Montserrat, va convertir-se per influència de Josep Benet en una revista d’àmbit nacional dirigida per Ramon Bastardas i Max Cahner, on hi participaren força intel•lectuals del nostre país.

Va dir-nos que gràcies a la titularitat montserratina, podia passar per ser de l’Església i així esquivava la censura. Però després de les Declaracions de l’abat i sota la fèrula del ministre Fraga Iribarne, es va adduir l’argument que només podien escapar-se de la censura quan el contingut de la revista era de caire religiós, i com que Serra d’Or, en la seva quasi totalitat no tocava temes religiosos, també havia de sotmetre’s a la censura, la qual cosa va dificultar l’edició de la revista fins a l’acabament del franquisme. També els alumnes de la professora Carme Ferré i el professor Joan Manuel Tresserras faran un treball acadèmic sobre les declaracions de l’abat Escarré.

Jordi Vila-Abadal

Pots veure més fotografies de l'exposició a la UAB aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada