dilluns, 31 de març de 2014

“50 anys després encara no vivim en democràcia. L’esperit de la reconciliació per la qual va lluitar Aureli M. Escarré és molt viu”

Ho ha afirmat Aureli Argemí, convidat per l’Associació Cristianisme segle XXI, a la Sala d’Actes de la Fundació Iluro, de Mataró.

Per commemorar el 50è aniversari de les declaracions de l’abat Escarré a Le Monde, el 14-11-1963, amb una sala plena de gom a gom- amb gairebé dues centes persones- el sots prior de Montserrat, P. Joan Recasens , en representació del Monestir a la Commemoració va dir que el mestratge d’Escarré era encara ben viu per a ells. Recasensi va presentar al ponent Aureli Argemí, exsecretari de l’abat a l’exili a Viboldone i President del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionalitats (CIEMEN).

Argemí va lamentar que 50 anys després de les declaracions de l’abat a Le Monde encara alguns polítics ens diuen que “les lleis estan per sobre les persones i és al revés. Les persones i la seva dignitat estan sempre per sobre les lleis. Per això a Catalunya i Espanya no vivim encara en plena democràcia”.

Mig segle després encara no s’ha produït la reconciliació per la qual va lluitar Aureli M. Escarré, perquè no vivim en democràcia. Encara ens diuen que “les lleis estan per sobre les persones i és al revés”. Després de tants anys la reconciliació entre les dues espanyes no s’ha aconseguit , segons diverses intervencions del públic, corroborades per Aureli Argemí “no hem arribat al moment desitjat de reconciliació. En l’episcopat espanyol no hi ha unanimitat. Jo crec que haurien de dir ens vam equivocar i demanem perdó, per anar endavant”.

El P. Recasens va destacar que la Conferència Episcopal Tarraconense si que havia demanat perdó i que els Bisbes de Catalunya estaven en aquest esperit de demanar perdó.

Aureli Argemí va explicar el gran treball que havia fet l’abat Escarré- fill de pare republicà i de mare cristiana- a favor de la reconciliació entre els dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola. I va ressaltar que la Festa de l’Entronització de la Mare de Déu, de l’any 1947 va ser el primer acte important de col•laboració entre gent dels dos bàndols de la Guerra Civil. “Aquí va començar una reconciliació que avui encara estar per tancar definitivament”, afirmà. Argemí va explicar com l’abat Escarré va convertir Montserrat en la Casa Pairal de Catalunya “perquè allà hi rebia a tothom, gent del bàndol dels vencedors i Del dels vençuts”.

Antoni Reig, de la Comissió Escarré ha explicat com l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) que va lliurar la Menció Honorífica al cap d’Internacional de Le Monde que va facilitar la publicació de les declaracions, André Fontaine, l’any 2012 va jugar un paper clau en voler donar veu a l’oposició espanyola, i sobre tot, a l’Església. “l’APEC- que és una associació laica i europeista- pot assumir perfectament el mestratge de l’abat” ha dit Reig Eulàlia Puigderrajols de Cristianisme Segle XXI va agrair als conferenciants la seva presència i la donar pas al vídeo de memòria històrica, produït per l’APEC, “Abat Escarré:50 anys de Memòria”.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada