divendres, 21 de febrer de 2014

L'exposició “PREMSA i DICTADURA: L’abat Escarré a Le Monde” es podrà veure a LLEIDA PRÒXIMAMENT

Èxit de l’acte a l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Teresa Carreras, Josep Lluís Cadena i Josep Ma Solé i Sabaté
a la Sala Montsuar de l'IEI de Lleida
Un públic coneixedor dels valors de la vida i l’obra de l’abat Escarré ha assistit dimecres, 19 de febrer, a l’acte de commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat Escarré a Le Monde que s’ha celebrat a la Sala Montsuar de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), a Lleida. L’acte ha comptat amb el director de l’IEI, Josep M. Solé i Sabaté que ha fet una interessant conferència. Després la comissària de la Commemoració i presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) Teresa Carreras ha parlat sobre la importància d’una entrevista que va ser referent per a un país, i el president de la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes i vicepresident de l’APEC, Josep Lluís Cadena. Aquest darrer ha explicat per obrir la conferència sobre Aureli M. Escarré que la situació de respecte per la identitat catalana i la justícia social que reclamava l’abat encara no s’ha assolit tenint en compte la reivindicació d’una gran majoria de catalans que vol votar per poder decidir sobre la relació Catalunya-Espanya.

Durant l’acte s’ha anunciat que Lleida acollirà, properament, l’exposició “Premsa i Dictadura: L’abat Escarré a Le Monde”. Així s’hi va comprometre Teresa Carreras davant la demanda de Josep Lluís Cadena. Solé i Sabaté que va treballar durant molts anys amb l’historiador Josep Benet- un dels grans coneixedors de la vida i l’obra de Aureli M. Escarré- s’ha referir a l’assassinat, durant la Guerra Civil, de 23 monjos de Montserrat com a un fet que va marcar la vida de l’Abat en una situació política i social molt complexa. L’historiador va explicar l’evolució de l’abat des Del franquisme fins a posicions clarament antifranquistes i de denuncia Del règim de Franco. Va explicar que Escarré va permetre en les festes d’entronització de la Verge Maria- l’any 1947- que es fes el primer discurs en català. I el gran valor de l’obra de l’abat va ser recuperar el Monestir després de la Guerra perquè no l’ocupessin benedictins d’altres contrades i Montserrat continués essent el punt de referència de tots els catalans i les catalanes.

“L’abat Escarré és va convertir en un aglutinador de Catalunya malgrat que tenia molts enemics. I, des de l’Església, va ser capaç de tirar endavant un projecte de país que hi havia molts gent que buscava. Sense l’abat Escarré no es pot explicar la Catalunya actual”, afirmà Solé i Sabaté. “Escarré no va tenir al darrera seu la unanimitat de la congregació segons expliquen els historiadors, va afirmar Teresa Carreras, però la situació interna no ha d’amagar la projecció que va donar a Montserrat i a Catalunya”. Una de les persones que va conèixer l’abat va afirmar que havia sentit al benedictí Fray Justo Pérez de Urbel, primer abat del Monestir de la Santa Cruz del Valle de los Caidos que afirmava que “Montserrat es el Gibraltar español”.

En acabar s’ha projectat el vídeo "L'Abat Escarré: 50 anys de Memòria. El ressò d'unes declaracions 14-11-1963", coordinat per Laia Massana, lleidatana i membre de l'APEC.

Pots veure més fotografies de l'acte aquí (fotografies de "Serveis d'Audiovisuals de l'IEI i Teresa Carreras)

Pots llegir el discurs de Teresa Carreras aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada