dilluns, 3 de febrer de 2014

ÈXIT de l’EXPOSICIÓ sobre les DECLARACIONS de l’abat Escarré a “Le Monde”, el 14-11-1963, al Palau Robert de Barcelona.

L’exposició “Premsa i dictadura: l’abat Escarré a Le Monde” que ha estat oberta al Palau Robert, de Barcelona, fins al 2 de febrer, marxa ara cap a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on es podrà visitar des del 17 de febrer fins el 4 d’abril, d’enguany. “Jo tinc encara molt viva la memòria a l’Abat. Va ser una figura que hem de reivindicar”, diu la Teresa que ha vingut , amb el seu marit, expressament de l’Arboç, ciutat on va néixer Aureli Maria Escarré. L’Abat va ser la primera personalitat de l’Església catòlica que el 14-11-1963, en plena dictadura franquista va plantar cara al règim amb una entrevista a la portada del rotatiu francès Le Monde, el diari més llegit i respectat d’Europa. Aleshores criticant que el règim es deia cristià i no actuava com a tal.

L’exposició que s’ha pogut visitar durant dues setmanes a la Sala d’Actes de les Cotxeres del Palau Robert ha tingut un gran èxit de públic. També va ser molt concorregut l’acte de presentació en el qual, Aureli Argemí, exsecretari de l’Abat Escarré i ex monjo de Montserrat va pronunciar una conferència molt detallada en la qual demostrà que l’Abat va haver de marxar a l’exili, a Itàlia, per pressions polítiques i eclesiàstiques. El seu exili no va ser en absolut voluntari. Argemí va ser presentat pel sots prior del Monestir de Montserrat, Joan Recasens. A l’acte hi va intervenir també Teresa Carreras, comissària dels actes de Commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’Abat Escarré a Le Monde. L’Abat Escarré va dir Teresa Carreras, “ ha estat injustament silenciat durant tots aquests anys i ja és moment de reconèixer públicament el seu llegat nacional i social ja que reivindica el nostre poble”. El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, va dir que “les declaracions de l’Abat van ser molt rellevants perquè van tenir un punt important d’heroïcitat donat que anaven a favor del país”. Martí va afirmar que “estem obligats a recordar, commemorar i portar al present actituds honorables, individuals o col•lectives, per preservar un llegat de país que no hem de deixar perdre”. Josep Martí va destacar en les seves paraules el llegat d’Escarré “el seu missatge ens posa en relació amb el present, perquè ara diem que volem un millor futur per al país amb la paraula”. A l’acte hi va assistir el secretari general de la Presidència, Jordi Vilajoana, i el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès.

La mostra presenta retalls de premsa, llibres, revistes, textos relacionats amb el tema i un vídeo de 27 minuts de memòria història titulat “Abat Escarré: 50 anys de memòria. El ressò de les declaracions” en la qual es reprodueixen els testimonis d’alguns dels protagonistes que encara queden d’aquell temps. Hi participen Albert Manent, Josep Maria Macip, Marc Taxonera, el periodista francès, Serge Martí, Florencia Ventura- vídua de Josep Benet- Jordi Carbonell, tots ells coordinats per l’historiador Josep Maria Solé Sabaté. D’una banda, en set plafons resumeixen la biografia i l’obra de l’abat Escarré; reprodueixen les declaracions al rotatiu francès i les tradueixen al català; expliquen qui fou el periodista José Antonio Novais, corresponsal a Espanya de Le Monde i que realitzà aquella informació, i recullen reaccions de les autoritats franquistes.

De l’altra, un vuitè plafó que resumeix el context històric del Monestir en el moment de les declaracions. Aquest plafó és fet per l’historiador, advocat i periodista, Pep Cruanyes. En l’exposició és pot llegir l’entrevista a Le Monde- en català i en francès-.

50 anys d’una entrevista històrica

El 14 de novembre de 1963, el diari Le Monde publicava una entrevista a l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré. Una entrevista que havia d’esdevenir històrica, perquè per primer cop es denunciava al món des d’una autoritat eclesiàstica les contradiccions d’un règim que feia del catolicisme la seva columna vertebral però no actuava com a tal. L ’entrevista, realitzada pel corresponsal del rotatiu francès, José Antonio Novais, a instàncies de Josep Benet , Albert Manent i Josep Maria Macip, també va esperonar el catalanisme i va permetre donar a conèixer un corrent d’opinió creixent entre catòlics catalans que volien un futur democràtic per al seu país i una funció i una actitud diferents de l’Església en el seu conjunt. Pocs dies després d’aquestes manifestacions va ser clausurada Òmnium Cultural i assaltat el Casal de Montserrat a Barcelona. L’any 1965, l’abat Escarré va ser forçat exiliar-se a Itàlia per pressions del règim franquista i de l’Església catòlica. Fins al moment no s’han trobat documents que ho provin però així ho expliquen els testimonis que queden d’aquella època.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada