dijous, 9 de gener de 2014

Incendi del Casal de Montserrat: 50 anys

L’atac feixista encara resta impune.

Enguany, el dia 22 de desembre, es compleixen cinquanta anys de l’incendi del Casal de Montserrat. Era l’any 1963. Aquell mateix any el 14 de novembre el diari Le Monde havia publicat les declaracions de l’Abat de Montserrat en les quals afirmava que el règim polític de l’estat espanyol es deia cristià però no complia amb els principis del cristianisme. També s’afirmava que no s’havien viscut 25 anys de pau sino 25 anys de victòria.

El Casal de Montserrat era un edifici on tenien la seu algunes organitzacions religioses vinculades amb el Monestir de Montserrat, la més important, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat fundada pel bisbe Torras i Bages l’any 1899. També s’hi ubicaven els Agrupaments Escoltes Mare de Déu de Montserrat, Abat Marcet i Mossèn Antoni Batlle. Aquest darrer duia el nom precisament de la persona que havia estat el restaurador del Moviment Escolta a Catalunya, enmig de moltes dificultats durant els anys del franquisme. Ell va seguir, amb moltes limitacions, les actuacions de l’escoltisme català que s’havia creat abans de la guerra dirigit per Josep Maria Batista i Roca.

Avui al carrer dels Arcs, a la façana d’on hi havia el Casal de Montserrat,  l’ajuntament de Barcelona hi col·locà fa pocs anys una placa: “Aqui hi hagué el Casal de Montserrat on des de 1947 a 1965 s’hostatjaren grups i entitats que lluitaren pel redreçament de Catalunya”.

La placa no diu però que al matí de diumenge 22 de desembre de 1963 uns veïns del Portal de l’Àngel varen cridar els bombers perquè de la Casa de Montserrat del carrer del Arcs 7 sortia una gran quantitat de fum.

Els bombers que hi anaren ràpidament, trobaren obertes les portes del carrer i es posaren a apagar el foc, al pis principal hi havia l’habitació destinada a secretaria i magatzem dels escoltes.

La secretaria restà totalment destruïda i malmès tot el material d’acampada que s’hi conservava, i el que era més lamentable, les carpetes de mapes i tota la biblioteca de Mn. Batlle instal·lada allà. El fum omplia tota la casa i no es veia res.

El local que havia estat preparat pels nois per a celebrar-hi una festa nadalenca diumenge al migdia, apareixia amb els pessebres destruïts i un quadre de Sant Jordi era per terra amb el vidre trencat i amb senyals d’haver estat trepitjat violentament.

A l’esvair-se el fum es pogué comprovar que a dos replans de l’escala hi havia unes inscripcions amb pintura negra que s’havien fet utilitzant una trepa, deien: “España una bandera, una patria, una lengua”.

Abans que arribés la policia un escolta de l’Agrupament va anar a buscar una màquina de fotografiar amb un flash i en va recollir les imatges.

Els bombers van treure d’entre les runes carbonitzades de la secretaria la màscara de bronze de Mossèn Batlle que presidia la sala. La màquina d’escriure, la multicopista i l’harmònium de campanya de Mn. Batlle, tots van aparèixer amb senyals d’haver estat brutalment massacrats abans d’encendre el foc.

La notícia de la crema del Casal de Montserrat es va escampar i es va convocar una concentració davant del Casal cremat per a l’endemà dilluns a les 8 del vespre.

El dilluns dia 23 poc abans de les vuit, tot el carrer dels Arcs es va anar omplint de gent, molts ho feien de tornada de la Fira de Santa Llúcia de la plaça de la Catedral. La concentració es va fer en silenci fins que un petit grup comença a cantar el Virolai, en aquells moments era un cant d’afirmació. Tothom s’hi va afegir: ”…de Montserrat estel, il·lumineu la catalana terra..."

Les gestions fetes pel Monestir de Montserrat prop de les autoritats governatives no varen servir per a que la policia trobés els autors de l’incendi del Casal de Montserrat. Han passat cinquanta anys i el fet segueix en la impunitat.

Després de la crema del Casal els Agrupaments Escoltes continuaren les activitats i seguiren el camí iniciat per mossèn Batlle, treballar en l’educació dels joves, fomentar els valors, l’esperit de servei i la fidelitat a Catalunya.

És greu que molts fets hagin quedat en la més absoluta impunitat, seria de tota manera molt més greu que no guardéssim la memòria d’aquells fets. Sense conèixer el nostre passat, difícilment sabrem entendre el present i fer front als reptes esperançats del nostre futur com a nació.

Joan Vallvé Antic
Escolta l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada