divendres, 29 de novembre de 2013

L’exili de l’abat Escarré no va tenir res a veure amb les Declaracions a Le Monde

“L’exili de l’abat Escarré no va tenir res a veure amb les Declaracions a Le Monde, el 14-11-1963” ha afirmat el pare Daniel Codina en una conferència a Santa Susanna (Maresme).

“Qüestions internes de la Comunitat benedictina van aconsellar a l’Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, a emprendre el camí de l’exili. Les declaracions que havia fet uns anys abans no hi van tenir res a veure” va contestar el pare Daniel Codina en una conferència-debat que s’ha celebrat a Santa Susanna (Maresme) organitzada pel Mossèn de la Parròquia, Salvador Batalla i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Aquest benedictí va reunir una quarantena de persones, el gèlid vint-i-nou de novembre passat, a la sala d’actes que hi ha a la Plaça de l’Ajuntament i de la Parròquia. Per Mossèn Batalla i per l’ANC recordar les declaracions que l’abat Escarré va fer al diari Le Monde en les quals reivindicava la identitat catalana i la justícia social com a base del cristianisme era un acte de catalanisme.

Mossèn Batalla va presentar al monjo de Montserrat, pare Daniel Codina, que va dividir la seva detallada exposició en tres grans àmbits que englobaven la vida i l’obra de l’Abat Escarré. El Pare Codina va situar la seva arribada a Montserrat quan ell era un molt jove estudiant i va començar explicant l’evolució de l’Abat que, després de la Guerra Civil havia cregut, com molts d’altres, que Franco instauraria un sistema d’arrel catòlica i just socialment. L’Abat era la màxima autoritat de més d’un centenar de monjos i s’havia proposat modernitzar el Monestir. Aviat es va adonar que Espanya estava aïllada a causa d’una dictadura ferotge i en les seves homilies així com, després, en les declaracions que van donar la volta al món va voler desemmascarar al règim.

El pare Codina va afirmar que:” Franco havia fet creure a tothom que era catòlic i que volia salvar al país del comunisme que havia provocat la gran persecució religiosa del 36 que va assassinar a 23 monjos de Montserrat”. Codina va explicar que la dictadura va quedar estancada i que per això no podia entendre l’encíclica Pacem in terris no els nous aires del Concili vaticà segon.

La conferència del pare Codina va tocar els tres punts que a ell li van semblar essencials per entendre la vida i les declaracions de l’Abat a Le Monde. Va explicar que després de vint-i-cinc anys d’acabada la Guerra Civil,  Espanya encara estava dividida en dos bàndols i que “així s’havia fet el nacionalcatolicisme”. Per a Escarré, va dir Codina, la democràcia, la llibertat i la justícia i com a tercer punt que va desenvolupar molt acuradament la nul·la incidencia del Concili Vaticà II i de l’encíclica Pacem in Terris sobre el règim franquista. Escarré aleshores havia viatjat a Andalusia i havia vist sobre el terreny la manca de justícia social que hi havia a Espanya i les poques ganes del règim franquista d’obrir-se a l’Europa democràtica o de sumar-se a la naixent Comunitat Econòmica Europea que després esdevindria la Unió Europea.

El pare Codina va compartir amb el públic una de les biografies més completes de l’Abat. En les tres preguntes que li va dirigir el públic, Codina va afirmar que les Declaracions del 14-11-1963 “no van tenir res a veure amb el fet que Escarré enfilés el camí de l’exili a Viboldone (Itàlia) els darrers tres anys de la seva vida i que el coratge de persones com Llimona, Xirinacs o de la pròpia Teresa Forcades tenen a veure ni amb l’entrevista ni amb les posicions polítiques de l’Abat com a home d’Església.

Pots veure les fotos de l'acte clicant aquí.
Fotografies d'Artur Vidal i Teresa Carreras

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada