dimarts, 12 de novembre de 2013

L’entorn de 1963

Les declaracions de l’abat Escarré es feren en un context històric que abasta diversos àmbits des del local a l’internacional, que ens il·lustren i ajuden a entendre el seu contingut i les repercussions que van tenir. En l’odre internacional, Martin Luther King es pronuncià en favor dels drets civils. El sant pare Joan XXIII va convocar el Concili Vaticà II que inicià les sessions el desembre de 1962 i que havia de reprendre la segona sessió el setembre de 1963 on es plantejava una obertura de l’església als nous temps.

Ell mateix, el mes d’abril d’aquell any, havia publicat l’encíclica “Pacem in Terris” on es remarca els drets individuals dels homes i de les comunitats nacionals i els deures dels governants de respectar-los, establint la democràcia com una exigència de la relació de l’home en la societat  política. Aquesta encíclica i el Concili afavorirà el compromís social de sectors progressistes de l’església catalana.

El règim franquista considerava el Monestir de Montserrat desafecto –en el seu llenguatge–, i per això tenim constància que des de 1958, en època del governador civil Felipe Acedo Colunga, era objecte d’un constant seguiment per part dels serveis d’informació del Movimiento, de la policia i de la guàrdia civil, amatents a l’actitud catalanista del monestir i especialment les preses de posició públiques de l’abat Escarré. Per això es recollien sistemàticament els seus sermons o altres paraules dites públicament per si es podien entendre contràries al règim.

En l’ordre intern, el 1962 hi havia un nou govern amb el general Muñoz Grandes, com a vicepresident, i Fraga i López Bravo, ministres, que anunciava una obertura més formal que efectiva, per aparentar un simulacre de democratització en certes formes. La reforma de les eleccions sindicals de 1963 van facilitar l’entrada al sindicat vertical de sindicalistes d’oposició i de comunistes que va afavorir els moviments reivindicatius.  El moviment vaguístic havia tingut un creixement important des de maig de 1962 al Baix Llobregat, i a tot el cinturó metropolità de Barcelona. El règim se seguia mostrant actiu en la repressió i així el 22 de setembre de 1962 es va celebrar un consell de guerra contra militants llibertaris en què va ser condemnat a mort Jordi Conill. La condemna va ser commutada després d’una gran campanya internacional en  què hi va intervenir el cardenal Montini, proper sant pare  Pau VI.

El 30 de març de 1963 es va celebrar un consell de guerra contra militants del PSUC, en què Pere Ardiaca va ser condemnat a 23 anys de presó i Antoni Gutiérrez-Díaz, a 6 anys. El 18 d’abril es celebrà el consell de guerra al militant del PCE Julian Grimau, que va ser condemnat a mort i executada la pena el 20 d’abril, malgrat el nou moviment internacional amb intervenció de Joan XXIII que no assolí l’èxit de Jordi Conill. La continuïtat repressiva del règim es veu en el fet que el 12 de desembre de 1963 es creà el Tribunal d’Ordre públic que succeeix l’inoperant Tribunal especial de  Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, dissolt formalment el  8 de febrer de 1964.

El TOP assumiria certs “delictes polítics” atribuïts amb anterioritat, i des de la Guerra Civil pel ban de 28 de juliol de 1936 i les normatives posteriors al procediment dels consells de guerra militars. Aquests delictes es lligaven a activitats dels drets de llibertat d’expressió i dels drets de llibertat política com ara els delictes d’impremta, d’associació política o de manifestació. El 7 i 8 de juny de 1962 opositors de tot Espanya participen en el contuberni de Munic. Hi havia els catalans Josep M Sanabre, Marià Manent i Rafael Tasis. El 7 d’agost de 1963 la Guàrdia Civil mata Ramon Vila “Cara Cremada”, el darrer dels guerrillers del moviment llibertari català de la postguerra. Dos anys abans es crea Òmnium Cultural, i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) estrena el novembre de 1963 L’òpera dels Tres Rals, de Bertolt Brecht, al Palau de la Música Catalana, es va enfortint el moviment de la Nova Cançó, es crea Edicions 62 i moltes iniciatives en el marc de la cultura catalana, malgrat les prohibicions i la censura que segueix activa.

Josep Cruanyes
Advocat i historiador 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada