divendres, 22 de novembre de 2013

Josep Maria Soler, abat de Montserrat: “Cal continuar treballant pels drets del nostre país. Hem de tenir el dret a decidir”,

- “Demano al Govern de l’estat que actuï sota els principis universals de la democràcia, la llibertat i la justícia, i que permeti al poble de Catalunya decidir sobre el seu futur”, va dir Francesc Homs en l’acte central de la commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, al diari Le Monde

- “Cal continuar treballant pels drets del nostre país. Hem de tenir el dret a decidir”, va demanar l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler

- “Les seves paraules denunciaven la manca de llibertat i de justícia a l’Espanya dominada pel règim franquista”, va dir Teresa Carreras, presidenta de l’APEC i comissària de la Commemoració

L’acte central de la commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, al diari Le Monde es va convertir en un acte d’afirmació catalanista. Celebrat ahir al vespre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va presidir la trobada. Homs va donar pas a l’actor Joan Pera, qui va llegir uns fragments de les declaracions que l’abat Escarré va fer al diari francès Le Monde el 14 de novembre de 1963. Tot seguit, Teresa Carreras, presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i comissària de la Commemoració del 50è aniversari, va recordar el suport a l’acte del President d’Honor de l’entitat, el periodista Jaime Arias, qui va morir el passat 11 d’octubre. La presidenta de l’APEC va afirmar que “a l’abat Escarré no li agradaven les dictadures. Aquelles declaracions van ser tota una bufetada al franquisme. Les seves paraules denunciaven la manca de llibertat i de justícia a l’Espanya dominada pel règim franquista”.

L’historiador Joan B. Culla va pronunciar la conferència “El context històric i el valor polític d’unes declaracions”. Culla va explicar el context en què es van produir les declaracions de l’abat Escarré, tot destacant que “milers de persones d’Església van ser assassinades als anys 30, fet que provoca que a partir de 1939 ens trobem un episcopat sumís al nou règim. L’estabilitat del model del nacionalcatolicisme va començar a trontollar a partir dels anys 60. Ho va fer des de baix, amb progressió de nomenaments de capellans joves progressistes, i des de dalt amb el nou pontífex Joan XXIII”. L’historiador va ressaltar que “el 27 d’abril es va produir la primera manifestació de catalanisme, primer pas del ressorgiment del poble de Catalunya. El catalanisme renaixent tenia com a mirall a l’abat Escarré”. Es va recordar una frase molt singular que es deia en aquella època a casa nostra: “Què seria de Catalunya sense els quatre gats de Montserrat i els quatre gats de la Universitat”. Les topades entre Montserrat i el Governador Civil de Barcelona van ser constants als anys 50. L’abat Escarré va tenir diversos enfrontaments amb el poder dictatorial i l’any 1963 és una persona que ja no pot més. Va ser conscient dels intents de treure’l del monestir de Montserrat. “Josep Benet, Albert Manent i José Antonio Novais (amic de Benet des de 1958) van ser les persones que van organitzar la conxorxa contra el franquisme. I les declaracions de l’abat al periodista Novais van convertir-se en entrevista al diari Le Monde, declaracions que gairebé tota la premsa del món se’n va fer ressò”, va recordar Culla. L’any 1965, el règim franquista va aconseguir que l’abat Escarré es desempellegués de Montserrat i l’hivern de 1969, l’abat Just denunciava en un mitjà europeu la violació dels drets humans a mans de la dictadura de Franco.

El periodista de Le Monde, Serge Martí, també va participar en la taula rodona tot agraint la invitació en nom seu i de Natalie Nougayrède, directora del diari francès. Martí va explicar que “l’abat de Montserrat va ser el primer de donar el senyal contestatari; d’altres, però, el seguirien, concretament, els 400 sacerdots catalans que després al març de 1964 van adreçar als seus bisbes una carta col•lectiva que condemnava els estrets vincles de l’Església amb el règim franquista que, segons ells, obstaculitzaven la seva missió pastoral”. El periodista francès va recordar que “la repressió no va trigar. Sotmès a una intensa campanya de difamació i a les amenaces del Govern espanyol, igual que el periodista que havia publicat les seves paraules, dom Aureli Escarré, es va veure obligat a abandonar Espanya i Catalunya, per refugiar-se a Itàlia, seguint instruccions del Vaticà. També va rebre de la Santa Seu l’ordre de renunciar al títol de l’abat de Montserrat”. La importància de la feina del periodista Novais també va ser recollida en el seu discurs dient que “a Novais li agradava dir que la seva única arma contra la dictadura era la ploma i els articles que escrivia per al seu diari. Tant el periodista com l’abat eren militants al servei d’una mateixa causa: ambaixadors de la llibertat d’expressió en terres espanyoles”.

L’ajuntament de Barcelona també va voler estar present a l’acte a través del discurs de Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde, qui va recordar que “ara fa 23 anys es va decidir posar el nom d’Escarré a una plaça verda del barri de Sant Andreu, amb Maria Aurèlia Capmany al capdavant del consistori barceloní”. “L’ajuntament de Barcelona vol recuperar la nostra història nacional i, per això, avui ens cal l’heroisme quotidià de voler viure en un país lliure. Des de l’ajuntament volem celebrar el 50è aniversari de les declaracions de l’abat Escarré”, va concloure Forn.

L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va comentar que “el pare abat Aureli Maria Escarré sempre es va definir com a monjo. Se sentia profundament membre de l’Església i defensava els drets humans”. L’abat va afegir que “cal continuar treballant pels drets del nostre país. Hem de tenir el dret a decidir”.

Francesc Homs va cloure l’acte destacant que “la commemoració té un doble vessant: un és el de rememorar la brutalitat del franquisme i dir que l’Església catalana va tenir una posició clara amb l’abat Escarré. I un segon vessant que el nostre país té una teranyina d’obstacles que asfixien el nostre país com, per exemple, decapitar el nostre Estatut votat i aprovat al Parlament de Catalunya”. Pel que fa al primer punt, Homs va dir que “el diari Le Monde va tenir l’encert d’acollir una entrevista que sabien que no seria neutra. La seva coherència editorial i els seus valors els van portar a ser partícips d’una expressió de llibertat i de compromís amb la democràcia”. Respecte al segon vessant, el conseller de la Presidència va demanar al conjunt de la política espanyola i, concretament, al Govern de l’estat que “actuï sota els principis universals de la democràcia, la llibertat i la justícia, i que permeti al poble de Catalunya decidir sobre el seu futur”. Homs va criticar que “després de 35 anys de democràcia formal, el Govern espanyol abusa del seu poder i nega que el poble de Catalunya pugui votar sobre el seu futur, tot i que els catalans han demostrat amb actuacions de tota mena la implicació amb els afers espanyols, un compromís contrastat i molt d’afecte”.

Durant l’acte es va repartir el llibret L’abat Escarré i les declaracions a Le Monde 14-11-1963, i es va poder visionar part del vídeo “Abat Escarré. 50 anys de memòria. El ressò de les declaracions a Le Monde”, que s’ha elaborat per recollir testimonis de l’època de les declaracions de l’abat Escarré. La Comissió Escarré-APEC ha decidit posar en marxa el web www.abatescarre50.cat, on es poden trobar totes les activitats d’enguany i de l’any vinent com, per exemple, l’exposició “Premsa i dictadura: l’abat Escarré a Le Monde”, fins al 14 de gener al Col•legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, principal, Barcelona).

Pots veure l'àlbum de fotografies de l'acte aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada