dissabte, 30 de novembre de 2013

Jordi Pujol: “L’abat Escarré pensava que havia de liderar a aquells que estaven contra la dictadura franquista, des de l’Església. I ho va fer”

L’Arboç, Baix Penedès.
30/11/2013

“L’abat Escarré pensava que havia de liderar a aquells que estaven contra la dictadura franquista, des de l’Església. I ho va fer” ha dit  el líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Jordi Pujol

L’expresident  ha pronunciat aquestes paraules en un acte d’homenatge a l’abat en el seu poble natal en commemoració del 50è aniversari de les seves declaracions a Le Monde, el 14/11/1963

La matinada de divendres a dissabte del 30 de novembre passat, l’ajuntament de l’Arboç (Baix Penedès), la casa pairal de l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, el monument que la ciutat li ha dedicat i algunes parets de cases del poble es van llevar amb pintades de la falç i el martell, com feia anys que no es veien en el poble. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de l’Arboç es disposava a celebrar un acte d’homenatge a l’abat Aureli Maria Escarré - fill del poble- amb motiu del 50è aniversari de l’entrevista publicada el 14-11-1963 al rotatiu francès Le Monde que criticava la dictadura de Franco.

Aquesta celebració s’ha emmarcat dins els actes de Commemoració que la Comissió Escarré-APEC ha preparat per l’aniversari  que va començar el 14 de novembre passat amb una exposició titulada “Premsa i dictadura: L’abat Escarré a Le Monde” que es pot veure al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) fins el 14 de gener pròxim així com la presentació d’un vídeo de memòria històrica  “Abat Escarré: 50 anys de memòria. El ressòde les declaracions a Le Monde 14-11-63” i un acte central al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat  presidit pel conseller Homs amb l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler i i un seguit actes que es faran fins a la primavera vinent i que es poden conèixer surfejant pel web: www.abatescarre50.cat.

L’acte de l’Arboç va estar centrat en una conferència de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que va assenyalar amb autoritat que “els lideratges es paguen”  però que, malgrat tot, l’abat Escarré “va assumir la seva responsabilitat com a líder de Catalunya”. Molt brillant l’expresident  va donar la seva visió de la societat i la política a principis dels seixanta del segle passat.  Però l’expresident és va centrar en una idea: la del lideratge. “Quan toca ser líder, s’ha de ser líder” va afirmar rotundament Pujol. “I els lideratges es  paguen”, va afegir. “Escarré -va continuar Pujol- pensava que havia de liderar a aquells que estaven contra la dictadura de Franco, des de l’Església. I ho va fer. Pel que representava Montserrat a nivell popular, a nivell cultural i com a Monestir català”.

Amb motiu dels 50 anys de les declaracions d’Escarré, que va ser la primera veu crítica de l’Església que va criticar frontalment al règim franquista, l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) ha impulsat un homenatge perquè l’Abat va defensar la llibertat de premsa i de consciència.

La presidenta de l’APEC, Teresa Carreras, va obrir les seves paraules fent un homenatge als treballadors de Canal9 i al periodista d'El Periódico, segrestat a Síria, Marc Marginedas afirmant que Escarré es va posar al costat de la democràcia. L’APEC va decidir promoure aquesta commemoració perquè l’any 2012 va lliurar la Menció Honorífica del Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista, a  André Fontaine que fou cap d’internacional de Le Monde quan es va publicar la polèmica entrevista. El periodista José Antonio Novais, corresponsal de Le Monde a Madrid es va encarregar de transformar les declaracions en format entrevista..

En l’acte també hi va participar Aureli Argemí, ex monjo de Montserrat, que aleshores fou secretari personal de l’abat Escarré qui va afirmar que l’autoritat benedictina tenia molt clar el que volia dir i al que s'hi exposava. "Les declaracions no van ser improvisades. El pare Abat sabia al que s'exposava en fer-les i, efectivament, el govern espanyol va reaccionar contra ell i van fer tot el possible per tal que acabés exiliat. Això ho sabem aquells que estàvem al seu entorn, vam viure totes les pressions que va haver de patir fins que se'l va comminar a marxar". Per ara els arxius de Montserrat estan tancats als estudiosos i no hi ha documents que certifiquin cap dels arguments en relació a l'exili de l'Abat”

Posteriorment la vuitantena de persones que hi van participar van poder visitar la casa pairal de l’Abat que es conserva en molt bon estat i l’acte es va cloure amb una ofrena floral al monument de l’Abat que es va construir a la plaça de la Badalota, de l’Arboç.

Fotografies de Domènech Urgell i Teresa Carreras

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada