dilluns, 18 de novembre de 2013

Dignificació del llegat de l'abat Aureli M. Escarré, 50 anys després de les declaracions a Le Monde

Dimecres d’aquesta setmana, 20-11-2013 es farà acte central de la Commemoració del 50è aniversari de les declaracions de l’abat Escarré a les 7 de la tarda al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Hi participaran, entre d’altres, l’abat de Montserrat, Josep M. Soler, i l’historiador Joan B. Culla

Gairebé un centenar de persones han assistit, aquest dijous catorze de novembre, a l’acte d’inauguració  de la conferència “Premsa i dictadura: L’abat Escarré a Le Monde” que s’ha fet al Col·legi de Periodistesde Catalunya (CPC) coincidint amb el 50è aniversari de la publicació de les polèmiques declaracions al rotatiu francès de l’abat Escarré que van significar un desafiament en tota regla al règim franquista per part d’una autoritat de l’Església.  Amb la inauguració d’aquesta exposició  i la presentació d’un vídeo de memòriahistòrica just el mateix dia que feia 50 anys d’aquella impactant  portada  que va donar la volta al món s’han iniciat les activitats de Commemoració del mig segle de l’entrevista que s’allargaran fins a la primavera de l’any vinent.

Ha introduït l’acte Teresa Carreras, presidenta de l’APEC i comissària de la Commemoració, promoguda per una comissió ciutadana en la qual hi ha Montserrat, Le Monde, els periodistes europeus, personalitats de la societat civil catalana i joves cristians.

“En aquest aniversari, ha dit Carreras, és el moment de reivindicar l’herència i el mestratge d’una figura com  la de l’abat Escarré que ha estat injustament silenciada per dir veritats que a moltes persones no els agradava escoltar”. La comissària de la Commemoració ha afegit que aquest aniversari  és  una oportunitat per dignificar el llegat d’Escarré a nivel públic i també el treball de totes aquelles persones que des de dins o des de fora del Monestir, a principis dels seixanta, van lluitar per la democràcia.  Ho ha suggerit al Monestir de Montserrat i als estaments de l’Església que no es van pronunciar contra l’exili injust que va patir Aureli Maria Escarré.  La presidenta de l’APEC s’ha congratulat del fet que en la Comissió hi haguessin treballat estretament aquells monjos de Montserrat que representen la posició oficial del Monestir en relació a aquest tema  i alguns d’aquells que van marxar seguint a l’Abat.

Tot seguit el pare Pius Tragan, en nom de Montserrat,  ha parlat de l’obra de l’Abat  i de la manera com  Escarré va voler obrir el monestir al món.  “Després de la Guerra Civil, ha explicat, tot era molt difícil i l’Abat va pensar que el millor era obrir el Monestir al món. L’Abat va enviar a molts dels monjos més joves a estudiar a Europa”.  En aquells moments irrompia amb força el Concili Vaticà segon i molts joves progressistes- socialistes o comunistes- i catòlics van seguir la doctrina dibuixada a l’encíclica Pacem i Terris.  El Monestir de Montserrat sota la direcció d’Escarré aixoplugava a totes les persones de diferents ideologies  que treballaven per la justícia social i perquè arribés la democràcia a Catalunya i a Espanya.  L’Abat Escarré volia una Europa oberta  i en democràcia com la que es començava a dibuixar després de la constitució de les Comunitats Europees, sis anys abans.

L’historiador, advocat i periodista, Pep Cruanyes – autor d’un dels plafons de l’exposició que s’exhibeix al Col·legi de Periodistes fins el 14 de gener del 2014-  ha  demostrat a través de l’estudi dels documents de la policia trobats als arxius del Govern Civil de Barcelona i als de l’arxiu de l’AGA, del Ministeri de d’Educació, Cultura i Esports que té la secretaria d’Estat de Cultura, que la dictadura  franquista va exercir una persecució implacable envers l’abat Escarré, el Monestir de Montserrat i alguns dels seus monjos. Durant la inauguració s’ha anunciat que l’historiador Pep Cruanyes farà un acte al Col·legi de Periodistes amb les conclusions de l’estudi dels documents que será anunciat al web de la Commemoració www.abatescarre50.cat.

Finalment, el Comissari, el periodista Josep Maria Cadena, ha fet una exposició molt interessant sobre els seus records de com estava la professió en aquells moments de dictadura, a principis dels seixanta del segle passat, quan ell era un jove que començava a exercir l’ofici de periodista. El seu relat molt documentat i crític va mantenir l’interès del públic congregat i va aixecar més d’un somriure als assistents a l’acte que es va produir a la nova i confortable sala d’actes del Col·legi de Periodistes, plena de gom a gom.

En acabar la conferència s’ha projectat un vídeo de memòria històrica, produït per l’APEC, que recull els records que d’aquell fet en tenen els personatges vius que el van protagonitzar com són: Albert Manent,  escriptor; Marc Taxonera, monjo de Montserrat; Josep Maria Macip, advocat; Florència Ventura, vídua de Josep Benet; Serge Martí, periodista de Le Monde- que no va participar-hi però que aporta el testimoni del rotatiu francès que va ajudar Catalunya a denunciar al món la situació que es vivia sota la dictadura- i en Jordi Carbonell, activista polític, tots ells presentats per l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté.

L’acte ha estat molt concorregut. Hi destaquem la presència el cantautor Raimon i Annalisa Corti i  de Josep Martí, secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat.

Pots veure les fotografies en l'àlbum de Facebook o bé en aquest enllaç

Aquest és el vídeo de memòria històrica que la Comissió APEC-Escarré ha realitzat



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada