dilluns, 11 de novembre de 2013

Burlar-se de la censura

Cada vegada que hi havia notícies contra el règim, les autoritats franquistes impedien que Le Monde entrés a Espanya. I el 14 de novembre de 1963 el rotatiu francès no va ser als quioscs de Barcelona. Però els catalans van poder llegir les explosives declaracions de l’abat Escarré perquè l’oposició va posar en marxa un complicat engranatge per saltar-se la censura.

La majoria dels que hi participaren no es coneixien entre si. La impressió es va fer en terres de la Catalunya Nord. Un dels que hi van col·laborar fou Julià Gual, mataroní exiliat a Perpinyà que regentava la Librairie de Catalogne a la capital del Rosselló, punt de trobada de molts exiliats catalans. Traduïda al català, l’entrevista es va convertir en un full volant de la mida d’una quartilla. En aquella ocasió, l’arriscada aventura es va fer amb la col·laboració del col·lectiu clandestí CC, fundat per Frederic Roda l’any 1954 que agrupava forces del catolicisme catalanista de la postguerra. Les sigles CC eren interpretades com Cristians Catalans, Catòlics Catalans o Crist i Catalunya.

En Cinto Mas i Tresfí, del CC de Mataró, que es dedicava a la comercialització de material de la construcció, va ser l’encarregat de fer l’operació de passar els fulls clandestins per la frontera: “En Jordi Muñoz i Dinarès, que de nom de guerra es deia Palop, m’encarregà a mi (el meu sobrenom era Fajardo), anar a Perpinyà a buscar 4.000 fulles que reproduïen l’entrevista de l’abat Escarré a Le Monde”, explica. A l’hora de la veritat van resultar ser 40.000 exemplars. “En Palop sabia que jo setmanalment anava a França i m’encomanà que fes gestions amb la possibilitat de transportar el material cap aquí”, continuà.

La tasca de Cinto Mas no fou fàcil. “Vaig connectar amb en Julià Gual (Jordi Cançons), explica, de La Catalogne, punt de la resistència antifranquista a Perpinyà. Aquesta vegada hi vaig anar amb el camió de l’Anguera de Calaf, que transportava rajoles. En Miquel, el xofer, no sabia que el faríem servir per fer el transport dels fulls clandestins. Vam dinar mentre en Julià Gual i d’altres carregaven la mercaderia, que va passar per la frontera espanyola sense cap problema”.

El cost de la impressió va pujar a 2.500 pessetes que Cinto Mas va pagar a Julià Gual. En Cinto Mas anava sovint a Perpinyà a vendre rajoles amb el seu Daufine, un model de cotxe que tenia el motor a la part posterior i per fer contrapès portava un sac de ciment al capó i a sota hi amagava els fulls clandestins. A Catalunya lliurava el material a una hora convinguda, en un punt quilomètric de la carretera de Rubí a Molins de Rei, al matrimoni Josep Miquel Tort - Montserrat Raventós, que viatjaven en un Citroën 2CV. Aquesta operació de transport de propaganda clandestina, des de Perpinyà, en Cinto Mas la va fer unes cinc vegades als anys seixanta del segle XX.

Manuel Cusachs i Corredor 
Periodista i historiador 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada